::mentre dorms::

"M' agrada mirar-te mentre dorms. Ho faig en silenci, indiscreta, agosarada. Poso la meva cara tan a prop de la teva que penso que et despertaré, però tu només arrufes el nas i empasses saliva, i continues dormint. M'agrada mirar-te mentre dorms perquè hi reconec el nen que no vaig conèixer, però que tu em deixes intuir a través de la teva cadència fràgil i impertorbable, a través d'una boca mig oberta i uns cabells estarrufats que no volen ordre. Quan dorms et desdibuixes perquè et confons amb la calma de la nit i et deixes anar, sense retòrica ni discurs, ni res de res, ets només tu.
M'agrada mirar-te mentre dorms perquè en la teva cara s'hi dibuixa tota la humanitat, desde el principi del temps fins a l'últim dels dies. Mirar com dorms és el més gran dels espectacles,perquè observar el teu cos tou i flonjo reposar amb la confiança i la deixadesa que només permet l'inconcient em recorda que al món hi passen coses bones i em fa pensar que, a la nit, tots dormim igual. I si no em creus observa com ploriqueja el més poderós dels homes en un somni desconegut, o com la més presumida fa ganyotes, el més entremaliat s'asserena amb la foscor i el més vell torna a creure en la innocència. I tots som material sensible que reclama ser tractat amb cura, sense estridències, ni ordres, ni lliçons. Ningú ens ensenya a dormir i ningú dorm millor que un altre i per això el son és la més justa de les democràcies, la més veritable de les justícies i la més gran de les belleses. M'agrada mirar-te mentre dorms perquè en el teu silenci s'hi amaga l'essència de la més gran de les veritats i jo només he de girar el cap i observar. Quan dormim sembla que no hi som i jo, que et miro, sé que no hi ets mai tant. Per això, m'agrada mirar-te mentre dorms"

Tatiana Sisquella
(diari Ara)
26/02/2011

::Never stop fighting::

"To be nobody but yourself is a world that's doing the best to make you somebody else, is to fight the hardest battle you are ever going to fight. Never stop fighting"

:)

::happy birthday to me::

*27*

::look of the day::

This is my favourite look!!

23.dec.2010

::arriscar-se::

Riure és arriscar-se a semblar estúpid. Plorar és arriscar-se a semblar sentimental. Desitjar una persona es arriscar-se a comprometre's. Expressar sentiments és arriscar-se a ser rebutjat.Exposar els teus somnis davant la multitud és arriscar-se a fer el rídicul. Estimar és arriscar-se a no ser correspost.
Fer front a les adversitats és arriscar-se a fallar. Però cal arriscar-se perquè el perill més gran de la vida és no arriscar-se mai. La persona que mai no s'arrisca no fa res, no té res, és no res; vol evitar el sofriment i la pena, però no pot apendre, sentir, canviar, créixer o estimar. És un esclau ben encadenat als seus dubtes.
Només la persona que s'arrisca és lliure.
Pensa-hi i arrisca't!

BON ANY TOT L'ANY!
(2011)

Cler*

::love winter sunday morning:

::cada set onades::

Sí, aquí expliquen l història de la inexorable setena onada. Les sis primeres són previsibles i equidistants. Es complementen, se superposen, no hi ha cap sorpresa. Mantenen la continuïtat. Sis envestides, per més diferents que semblin vistes desde lluny, sis envestides...que sempre van al mateix lloc.
Però compte amb la setena onada! És imprevisible. Durant molt temps no crida l'atenció, segueix el ritme monòton i s'adapta a les onades anteriors. Però de vegades esclata. Sempre és aquesta, solament la setena onada. Perquè no es preocupa de res, és incauta i rebel. s'ho enduu tot per davant i ho renova tot. Per a ella no hi ha cap abans, només l'ara. I després tot es diferent.

"Daniel Glattauer"
Cada set onades
II part de "Contra el vent del nord"